Estudiant de fonaments tecnològics

A un fòrum d’innovació al qual vaig assistir, una de les conferèncias, de Tomeu Barceló, es referia a les relacions humanes, principalment dirigides a negocis, però aplicables a la vida. El resum és que no val sols amb fer cursos i discursos sobre empatia i asertivitat: o un és asertiu i simpàtic (o al menys ho ha de pareixer moltmoltmolt) o tanmateix no s’obtenen els resultats desitjats. Has de transmetre a la persona a la que parles que t’agrada el que fa, o a l’equip de treball que esta fent bona feina i mantenir-lo motivat.
Al mateix fòrum, una altre conferència, de Genís Roca, afirma que Web 2.0 és una actitut: es comparteix perquè es vol compartir, perquè, i entrecomillant-ho molt, es “fa de cor”.
Crec que jo som 2.0 desde sempre. Desde abans que existís 2.0. Sempre he escrit postals i cartes, i el primer ús que vaig dar-li al correu electrònic va ser difondre noticies de diaris als amiguets.
I perquè ara això? M’encanta que em faceu aquesta pregunta.
He tret de ca seva a un pobrissó programador informàtic (que estava code va code vé) perquè vengués a veure la posta de sol, que no era tal, perquè estava ennuvolat, però teniem una tormenta que venia per l’esquerra, i els núvols per la dreta. Cel gris vs cel blau. Amb la mar plana, però picant-se.
Quan ell ha anat a casa, jo he seguit el passeig. Preciós. La tormenta s’acostava, llamps i trons se’m tiraven damunt, i, el primer que he fet en arribar a casa ha estat enviar-li un email contant-li el que no ha vist.

M’encanta internet. Esper que a ell també!

Versión en castellano: http://tonapou.wordpress.com/2009/04/07/y-otra/